Un assassinat, noi

«…Però et diré una cosa, home, i els babaus també la saben. Hi ha un xaval anomenat Salmon que solia viure aquí i que una nit corria per aquella carretera. Retirava tard d’un ball, això feia, i anava disparat com una bala. I darrera seu corria algú altre. Algú que no feia gens de soroll. Li somreia amb les dents serrades i li feia senyals. Salmon veia perfectament bé l’arbre. I els badius del nas se li van omplir d’una olor de xai cremat i va vomitar dues vegades abans de poder aturar la màquina… Coses de la joventut, oi?».